Oh vella, oh trista Europa!
Què farem de les guerres gregues que hi ha en el claustre?
Què, dels sarcòfags; què, dels capitells, dels marbres?
Ara estaran xopant-se de boira els empedrats
de París i les lloses del Pati de Sant Roc,
i les torres de Hamlet, els versos de Rimbaud…
Estaran rovellant-se les obres de Carné.
Devallarà la boira pels espills del castell,
pels escalons gastats, per les velles cadenes,
per l’escut del comtat, per la noble sintaxi,
pels dignes episodis, pels crims inoblidables,
per totes les ofenses que encara hi ha en carn viva.
Amiga, amiga, amiga! Oh amiga més que mai!
On ets? On ets? Jo et cride. Jo et necessite, amiga!
Jo et vull al meu costat per a tota la mort!
On ets? On ets? Jo et cride. Sense tu no puc viure.
On ets? Contesta, amiga! Torna-te’n. No te’n vages.
No em deixes ací sol, espantosament sol,
sentint com va caent-me la humitat des dels ossos
en gotes que em podreixen tota la calavera!
La comtessa s’ha mort de tristesa esperant
el retorn del seu fill.
el gran Vicent Andrés Estellés
Habría que hacer un homenaje al Coral Romput, ¿no, Máster?
Usamos Cookies - Utilizando este sitio o cerrando este mensaje aceptas nuestra Política de Cookies.
Oh vella, oh trista Europa!
Què farem de les guerres gregues que hi ha en el claustre?
Què, dels sarcòfags; què, dels capitells, dels marbres?
Ara estaran xopant-se de boira els empedrats
de París i les lloses del Pati de Sant Roc,
i les torres de Hamlet, els versos de Rimbaud…
Estaran rovellant-se les obres de Carné.
Devallarà la boira pels espills del castell,
pels escalons gastats, per les velles cadenes,
per l’escut del comtat, per la noble sintaxi,
pels dignes episodis, pels crims inoblidables,
per totes les ofenses que encara hi ha en carn viva.
Amiga, amiga, amiga! Oh amiga més que mai!
On ets? On ets? Jo et cride. Jo et necessite, amiga!
Jo et vull al meu costat per a tota la mort!
On ets? On ets? Jo et cride. Sense tu no puc viure.
On ets? Contesta, amiga! Torna-te’n. No te’n vages.
No em deixes ací sol, espantosament sol,
sentint com va caent-me la humitat des dels ossos
en gotes que em podreixen tota la calavera!
La comtessa s’ha mort de tristesa esperant
el retorn del seu fill.
el gran Vicent Andrés Estellés
Habría que hacer un homenaje al Coral Romput, ¿no, Máster?